JA HO DEIA EL CATOLICISME: TOTS SOM GERMANS

Una idea que hagi arrelat tant a la societat catòlica ho haurà fet perquè és útil.

Voldria cridar l'atenció sobre el fet que estem perdent el valor de la comunitat, de ser una família. De sentir-nos arrelats i dins un sistema de relacions humanes - una germanor - que es recolza i s'ajuda. Sembla que l'home primi els seus objectius individuals per sobre els col·lectius, però queda pal·lès que això no ens fa més feliços sinó que ens fa sentir més desamparats.

L'home s'oblida que està en relació amb una societat, i forma part d'un sistema més ampli -l'univers-. Tot el que fem, fins i tot el nostre estat d'humor, acaba repercutint al nostre voltant.

En relació a això, m'agradaria citar un reportatge publicat avui a El País on es recolza la dita popular sobre que els diners no donen la felicitat. "La ciencia descubre las claves de la felicidad". El sostítol ja exposa: "El altruismo pesa más que el hedonismo a la hora de conseguir satisfacción".

Al final de l'article hi trobem: "El dinero es visto a la vez como el mayor de los bienes y de los males. A medida que los países y las culturas se desarrollaron el dinero habría permitido adquirir bienes y servicios (...) a la vez que disminuían los lazos con amigos y familia. De esta forma, el dinero fomentó el individualismo pero redujo las motivaciones comunes".

No crec que els diners n'hagin estat l'única raó, però sí vull fer una crida a no perdre el sentiment de germanor i comunitat. Realment crec que marca el caràcter - i felicitat- de les persones.

Si algú vol consultar el reportatge d'El País: http://www.elpais.com/articulo/sociedad/ciencia/descubre/claves/felicidad/elpepusoc/20081228elpepisoc_1/Tes